Comencem llegint...Aloma

Aloma és una novel·la de Mercè Rodoreda i Gurguí escrita el 1936. Va rebre el premi Crexells el 1937. Rodoreda rebutjà bona part de les seves primeres obres, que considerà de baixa qualitat. De les obres de preguerra només en salvà Aloma, que revisà a consciència l'any 1968.
Aloma és la novel·la psicològica més important de Mercè Rodoreda, en què es tracten les relacions entre un home madur i una dona jove.
Actualment ha sigut representada pel grup teatral Dagoll Dagom en forma de musical (2008).

Aquesta obra la fragmentarem amb tres parts, d’unes 50 pàgines cada una. Per tant la primera setmana llegirem el pròleg, que segons l’edició serà diferent, i fins el capítol V. La segona setmana, del VI fins el capítol XI, i la tercera i última setmana acabarem el llibre

I continuarem amb “Deixeu estar els nens”

Donna Leon és una escriptora nord-americana nascuda a Nova Jersey el 28 de setembre de 1942. El 1965 va marxar a estudiar a Itàlia (Perusa i Siena). Els anys posteriors els va passar viatjant per Europa i Àsia. Va treballar de guia turística a Roma, de redactora de textos publicitaris a Londres i de professora a diferents escoles nord-americanes d'Europa i Àsia, entre d'altres. Després de dedicar uns anys a la docència, va decidir abandonar-la per dedicar la totalitat del seu temps a les seves dues passions: la literatura i l'òpera.

 Deixeu estar els nens, pertany a la sèrie del comissari Brunetti de Venècia, on resideix actualment l'autora.

Entrada dijous a quarts de dotze

L'entrada d'avui no és una entrada com qualsevol altre, avui hi posaré un fragment del “Testament a Praga” de la Teresa Pàmies, que abans d'ahir ens va deixar, així farem un petit homenatge a aquesta escriptora, compromesa políticament i ferma defensora de la dona, I donarem un descans al joc, que ja no desperta l'interés del principi o  potser hem esgotat els llibres que teníem pensats per participar-hi.
Permeteu-me una recomanació:  LLEGIU!. Llegiu molt i així, potser,  més endavant ens retrobarem i compartirem noves lectures i en suggerirem d’altres. Aquesta pausa ha de servir per mirar-nos l'estol de llibres que han sortit al joc i ens han estat recomanats.

Fagment de "Testament a Praga":

Avui, quan penso en aquella dona que fou la meva mare, m’adono que les dones poden ser més valentes i humanes que els homes i que, sense instrucció i tot, com era el cas de la meva mare, tenen la saviesa que potser els dóna llur condició de mares, o sigui: tenen un d’aquest secrets que la natura no descobreix mai, però que posen a flor d’aigua quan fa falta. Dones com la mare podrien governar un poble i dur-lo ben lluny; així considero jo la meva mare després de tants anys d’haver-la perduda.

 

DIUMENGE 11 DE MARÇ A TRES QUARTS D'ONZE DEL MATÍ

El metge ha tornat entrar un moment a l'habitació, seguint el costum d'entrar-hi de tant en tant des que el meu home s'està morint i ell, el metge, defora, a la saleta, amb els parents, espera la mort per rebre-la, ja que la coneix de prop i hi té tractes sovint, i presentar-nos-la als parents i a mi dient-nos aquesta és la mort, sí, ja és arribada. Ha polsat una vegada més el meu home, li ha mig obert els ulls, ha capejat un poc i, excusant-se, m'ha dit que l'acabaven d'enviar a cercar a una altra casa, a una altra urgència i que li hauria de permetre anar-se'n una estoneta, que tornaria tot d'una que pogués, que li sabia greu deixar-me, però...

Què feis, padrí?

Pens, senyora. Jo sempre pens, sempre tenc coses que pensar. És l'únic que em queda a fer, senyora, pensar i tornar a pensar. Pensar en la meva vida que, me cregui, senyora, té molt per pensar. I molt més, encara, per contar! Sobretot una part que és ben segur que vostè no sap perquè mai no m'he atrevit a contar-la-hi. I me cregui que és per contar, senyora.

QUI POT SER L'AUTOR?

Blai Bonet, Antoni Mus, Pau Faner, Miquel Mas Ferrà, Baltasar Porcel....