TORNEM A CASA...

Sóc vella, ho dic, veus?, i no és amarg. Però, com és difícil d'arribar no sols a dir-ho, sinó només a acceptar-ne el fet! De primer ho endevines, ho perceps en la consciència dels altres, a través de símptomes: atencions que et semblen exagerades..., al·lusions discretes, a vegades al·lusions involuntàries i és quan més afecten, perquè demostren com s'ha arrelat a la consciència de l'altre el convenciment de la meva vellesa. Al principi rebutjava les atencions, tant les considerava innecessàries (jo no era una vella desvalguda, què es creien!), feia el sord a les al·lusions, no admetia que es referissin a mi, molt menys si eren clares, que em deixaven sorpresa, astorada. Ara no. Ara ja ho sé, que sóc vella. Accepto amb joia la vellesa, aquesta part de la vida.


.............


Havia viscut amb el pare, havia tingut pare, un temps, devia haver estat feliç amb el pare, però no se'n recorda. Fins on aariba la seva memòria, sempre fou la vida sense pare, amb la mare que s'ocupava d'ella amb aire greu com qui compleix un ritual seriós, que fins quan somreia, o reia, tenia l'aire greu, encarcarat, i amb l'àvia de les carícies tendres, que tampoc no n'hi parlava gaire, del pare, i era el seu fill!, potser per alló del conveni, de l'odiós conveni. Tot això passa confusament i barrejat pels seus pensaments mentre les hores de la nit cominen en la foscor feixugues. L'odiós conveni...! Un nou esclat de furibunds sanglots, que l'àvia sent des de la seva cambra -ha deixat la porta oberta per poder sentir els sorolls- i l'adoloreixen, l'àvia, però l'alleugen de l'angoixa del silenci.


L'AUTOR/AUTORA ÉS: MARIA BARBAL, AGUSTÍ BARTRA, DOLORS MONSERDÀ, JOSEP PLA, ANNA MURIÀ, CARME RIERA, ISABEL-CLARA SIMÓ, MERCÈ RODOREDA, MARIÀ MANENT, AURORA BERTRANA, M. ANTÒNIA SALVÀ...

Ai les persones!

“Les persones diuen unes coses ben estranyes”, va pensar el noi. “De vegades és millor estar en companyia de les ovelles, que són tan callades i només es preocupen de buscar aigua i aliment. O encara millor: en companyia de llibres, que ens expliquen unes històries increïbles, sempre que les vulguem escoltar. Però quan parlem amb persones, ens surten amb cada una que ens quedem sense saber com continuar la conversa”.

.........

“Cada moment de recerca és un moment d’encontre”, va dir el noi al seu cor. “Mentre buscava el tresor, tots els dies van ser lluminosos, perquè sabia que cada hora formava part del somni de trobar. Pel camí, mentre buscava el tresor, vaig descobrir coses que mai no m’hauria imaginat que arribaria a saber, si no hagués tingut el valor d’emprendre coses impossibles per als pastors”. Aleshores, el seu cor va romandre en silenci durant tota una tarda.

............

Possibles autors: Dan Brown, Vicens Pagès, Antoine de Saint-Exupéry, Paulo Coelho, Jorge Bucay

LA PROPOSTA NÚMERO......

Tenia l'estómac que li anava amunt i avall i la vana esperança que s'equivocarien de camí o que canvierien de parer. Enmig de tot plegat, els seus pensaments no van poder evitar anar-se'n cap a la seva mare, altre cop a l'estació, esperant per tornar a marxar. Tremolant. Abrigant-se amb aquell abric inservible. Devia estar mossegant-se les ungles, esperant el tren. L'andana seria llarga i incòmoda: una llenca de ciment fred. Durant el viatge de tornada faria un cop d'ull al lloc aproximat on van enterrar el seu fill? O dormiria massa profundament?


.....


Jo et conec, vaig pensar.
Hi havia un tren i un nen que tossia. Hi havia neu i una nena consternada.
Has crescut, vaig pensar, però et reconec.
Ella no va recular ni em va plantar cara, però sé que alguna cosa li deia que jo era allà. Podia ensumar el meu alè? Sentia el maleït bategar circular del meu cor, com el criminal que és, revoltant-se dins el meu pit mortal? No ho sé, però em coneixia; em va mirar a la cara i no va apartar la mirada.
Mentre el cel avançava cap a la llum dibuixant-se amb traços de carbonet, totes dues vam continuar. Totes dues vam observar i vam veure com el nen agafava altre cop la caixa d'eines, furgava entre marcs de fotos i finalment en treia un ninotet groc de peluix.



Els possibles autots: Laurent Graff, Lucien Badjoko, Paul Auster, Markus Zusak, Jean-Claude Carrière, Günter Grass, Hermann Hesse.....