Joc de Lectura

Dilluns 25, comencem: Un senyor de Barcelona, fins a la pàg. 99 deixant Passi-ho bé senyor Llanas per la següent setmana o sia a partir del 4 de març fins a Un home oblidat: Sol i Ortega i del 11 de març fins al 17 l'acabem.

Un senyor de Barcelona, Josep Pla

Un senyor de Barcelona té per protagonista a Rafael Puget, un personatge real de qui Pla ens transcriu la història, narrada en primera persona, tal com la va escoltar dels seus propis llavis. Puget, nascut a Manlleu el 1873, va morir a Barcelona, on es va establir amb la família el 1888, després de la mort del seu pare, del qui ens narra la curiosa història del segon matrimoni, del qual Puget n’era fill, a principis de la dècada dels quaranta, poc abans d'aparèixer aquest llibre, perl es pàgines de qual desfilen múltiples esdeveniments i personatges de l'època. També conté un ric anecdotari, iniciant-se l'obra amb l'evocació de l'última guerra carlista, de què ens dóna, entre altres coses, una versió completament diferent de la correntment divulgada, de l'ocorregut en el "Hostal de la Corda", enclavat als voltants d'Olot, entre els generals Martínez Campos i Savalis, on és creença popular que es va produir el canvi de bàndol de l'últim al primer, cosa que va tenir com a conseqüència que la segona guerra carlista acabés definitivament a Catalunya. Puget diu conèixer la història per boca de Joan Deu, un senyor d'Olot, que en temps de la Revolució de setembre havia estat alcalde de la ciutat, i que durant tota la seva vida va ser entranyable amic de Martínez Campos, amb l’ideari del qual no simpatitzava, però a qui li unia la inquina que sentia per Savalls, sent la veritat que en l'esmentat Hostal únicament es va concertar el permís perquè els soldats carlistes poguessin anar a Olot per avituallar se de tabac i espardenyes; cosa a la qual Martínez Campos va accedir perquè així les seves tropes poguessin comprovar que els carlistes eren homes com els altres i perdessin la desproporcionada i fabulosa idea que tenien dels mateixos. No és res més que un detall, una més de les moltes històries històries que només podien ocórrer en aquells temps que es narren en el llibre, que després de recórrer diferents enclavaments de Catalunya - Vic, Girona..., centra la seva atenció en el seu capital, la Barcelona de la primera exposició Universal -la de 1888-on Puget va ser un dels més assidus participants de la tertúlia establerta en el cafè de l'Hotel Colom que fins a la guerra civil va ocupar la part alta de la plaça de Catalunya. Era una reunió de solera, i quan s’hi va incorporar, a l'instaurar-se en el cafè de la plaça de Catalunya del mateix nom, ja venia del vell Continental i abans del Petit-Pelayo. La tertúlia es reunia de set a nou de la tarda i era coneguda com a la penya dels Jocs —s'entén dels Jocs Florals— Un dels seus membres més actius, el poeta Joan María Guasch, era tres vegades mestre en el Gai Saber. La presidia Francesc Matheu i eren assidus de la mateixa, entre altres, Ferran Aguiló, que escrivia a “La Veu”, el diplomàtic Eduard Toda, restaurador dels monestirs d'Escornalbou i Poblet, l'escriptor costumista Alexandre Font i Pla, Lluis Via i Pagés, fundador de la revista “Joventut”, Narcís Olier, Amadeu Vives, Morera i Galícia... Una tertúlia en la que es parlava del diví i de l’humà, i especialment de dones; perquè en aquells temps, quan no es sabia què fer, cosa que ocorria amb freqüència, es parlava de dones. Dels seus contertulians ens parla Pla per boca de Puget, però no només d'ells; per les pàgines del llibre també desfilen Rius i Taulet, Mariano Cubí, el pintor Ramón Casas, Raimon Casellas, Emili Junoy, Pompeu Gener, Alcover, personatges que van desenvolupar un important paper en la història de Barcelona encara plàcid, els dandis s'exhibien passejant per un Passeig de Gracia encara a mitjà construir i que circulaven tirs de cavalls. Una Barcelona de vells carrers i places pren vida a través d'aquestes pàgines animades per una infinitat de personatges que els donen vida amb les seves anècdotes; personatges llegendaris que van abundar molt per aquells temps; de vides que avui seria impossible repetir, sense tampoc oblidar importants esdeveniments artístics i polítics; com per exemple els mítics i explosius mítings del Lerroux de l'època dels —joves bàrbars—, en què ja s'apreciava aquesta intolerància que al cap dels anys desembocaria en la guerra civil. Un llibre que ens parla de la vida d'un típic “senyor de Barcelona”, home de molts amics als que sempre va voler i en què assegura pensar cada dia, segons li confessa a Pla en les seves acaballes. És obra en què viu la ciutat en la qual es desenvolupa principalment, entranyable, de lectura fàcil i gratificant.