Joc de Lectura

Mare, mare! Per què no m'has estimat una mica? Per què no t'hi has fixat, en la meva persona? M'hauries fet tant de bé! O no: potser ara seria un altre adaptat, un més del ramat. La felicitat, o l'ambició, com en el cas d'en Xavier, ens estupiditza. T'he necessitat tant, mare! Però no creguis que això és un retret: tu no en tens la culpa. És una cosa de la teva naturalesa: no has nascut per a estimar, sinó per a ésser estimada.
Voldria que em recordessis. Alguna vegada almenys. O que miressis amb aquella mirada que em deus una foto meva. O que, encara, m'estimessis, almenys com estimes les teves flors.
Adéu, mare. No ens veurem més. Rep una abraçada del teu fill. Jordi




"Em canviaré cada dia el color de les calces: dilluns, salmó; dimarts, blau; dimecres, crema; dijous, blau fosc; divendres, blanc; dissabte, negre; i diumenge, vermell. Si em veiés en Llorenç! En tinc tres dotzenes. No, trenta-cinc. Ara tots els calaixos de la còmoda són meus. Abans només en tenia mig. Clar que tampoc no tenia gaire cosa a ficar-hi....



Com a possibles autors o autores: Carles Sentís, Maria Barbal, Emili Teixidor, Isabel-Clara Simó, Baltasar Porcel, Maria de la Pau Janer....

(Perdoneu els que heu vist l'altre text no em va quedar que només era de literatura catalana, demano disculpes!!)