Joc de Lectura

Abans de trencar el dia arribàrem a les nostres posicions. Gairebé sense haver-nos-en adonat, ens trobàrem dintre les trinxeres. Havíem anat davallant al llarg d'una carena, en silenci, i tot d'una, al peu mateix de la coma, sense transició gairebé, ens trobàrem entre dues parets de terra i de sacs. Algú donava ordres en veu baixa, i, pel nostre costat, en direcció oposada, cap a la carena que havíem deixat moments abans, començaren a passar els rellevats. El fregadís de tants peus, el soroll dels fusells que entrexocaven, algunes ocasionals caigudes i els subsegüents renecs, acabaren per cridar l'atenció dels ocupants de la trinxera veïna, perquè de sobte se sentí una veu que cridava:
-Ei, els d’aquí davant, quina putada prepareu?


Només vaig haver d'esperar tres dies. Mentrestant, però, la Júlia ja havia observat que l'Albert no em venia a buscar com de costum i no pogué evitar de preguntar-me a què era degut. «L'Albert i jo hem renyit», vaig dir-li. No sé per què es van quedar tan sorpresos, ella i en Conrad. L'Esteve, que arribà mentre ells dos em burxaven, ja ho sabia, se n'acabava d'assabentar. És la primera cosa que va dir en entrar, però també ell ignorava el perquè. L'Albert devia haver pensat que era massa humiliant de confessar-li tota la veritat i s'havia limitat a dir-li que havíem decidit de donar per acabades les nostres relacions. No comprenc, doncs, per què tots, l'Esteve comprès, van tenir tot seguit la impressió que la culpa del que s'havia esdevingut era meva. Potser perquè s'havien adonat que jo, més que estimar-lo, em deixava estimar.

De quina obra es tracta? i de quin autor?: Xavier Benguerel, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda o Joan Sales.