L’ÚLTIMA TROBADA
Sándor Márai (Kassa, Hongria, 1900)
Dos homes se citen, després de quaranta-un anys de no
veure’s, en un castell al peu dels Carpats, que en temps passats havia
acollit soirées elegants i que
els anys han convertit en el simple refugi d’un noble. L’un ha
passat molt de temps a l’Extrem Orient, i l’altre no s’ha
mogut mai de la seva propietat. Però tots dos han viscut esperant aquest
retrobament i comparteixen un secret singular.
La lectura l'hem de començar la primera setmana d'octubre, i queda distribuïda de la següent manera:
La setmana del 1 al 8 d'octubre, llegirem els 10 primers capítols (unes 70 pàgines).
La setmana del 9 al 16, llegirem els capítols 11, 12, 13 i 14 (unes 65 pàgines).
La setmana del 17 al 24, llegirem els capítols restants: 15, 16, 17, 18, 19 i 20 ( unes 60 pàgines).
La darrera setmana d'octubre podem aprofitar-la per acabar-lo de comentar.
Podeu seguir comentant, hi ha hagut un problema que ja està en vies de solució, encara que no veigueu els comentaris no s'han pas perdut
No veig cap comentari a la meva pantalla!!! és problema de la pàgina o només meu?
ResponEliminaHe entrat per dir-vos que ahir vaig fer un spring per acabar el llibre, ja l'he acabat, jo com ja vaig dir l'havia llegit, però ni de troç recordava com s'acabava, bé com que no sé si tothom l'ha acabat no diré res del final, només dir que no m'ha desebut, que el llibre és practicament un monòleg d'en Henrik, i que mentre el va desgranant ell mateix ja va donant les respostes a les preguntes que en Konrad no té intenció de respondre. I Déu n'hi do el protagonisme que de cop pren la Kristina....
M'ha agradat molt. Ja he començat el llibre Pilar Prim i m'està agradant, és diferent, tinc ganes de començar a comentar-lo.
Jo només veig el comentari de la Lluna però veig que poseu “Podeu seguir comentant, hi ha hagut un problema que ja està en vies de solució, encara que no veigueu els comentaris no s'han pas perdut”. Això és una estratagema per fer més interessant el final o realment hi ha un problema? M’arrisco i faig el meu comentari ja que jo també he acabat el llibre i m’agradarà molt poder llegir les vostres opinions perquè a mi, al contrari de la Lluna, encara em queden algunes incògnites.
ResponEliminaTots aquests anys d’espera per les dues preguntes. La primera la podia saber només mirant el diari i no ho fa perquè el que vol és sentir-la dels llavis de l’Henrik? És que el què importa és el què li dirà l’Henrik i no la veritat? I la segona pregunta, realment “el significat de la vida és la passió( pag. 173”) que no respon a una persona en concret sinó al desig en sí (pag. 174)” o “Sí que respon a una persona..(pag. 174)” Tot i que entenc que l’Henrik es decanta per aquesta segona resposta, en el fons la persona és la Krisztina o és el Konràd?
I el petó “estrany, breu i amb poca gràcia: si algú els veiés, segurament somriuria”. No hi ha hagut alguna altra relació a part de la maternal?
Bona nit! No havia entrat en el blogg i ara, en fer-ho, veig que us estrenyeu de no veure cap comentari. La Dolors va enviar un correu en el que deia que havia tingut problemes amb els comentaris: volia actualitzar el blogg i es van esborrar els comentaris. No obstant això, el problema està en vies de solucionar-se!
ResponEliminaJo ja vaig comentar el final, però veient que ara no podeu accedir a cap comentari, només dir que el llibre m'ha agradat molt, però igual que la Imma, a mi també m'han quedat alguns dubtes, que venen a ser els mateixos que diu la Imma.
Vaig pensar que el diari de la Krisztina havia anat a parar al foc, perquè el general ja l'havia llegit, i volia saber que li diria en Konràd, com que aquest no vol respondre, el general se'n desfà...
Referent al petó amb poca gràcia, gaire be estic segura que entre la Nini i el general hi ha hagut quelcom més que una relació mare-fill.
Dilluns començaré a llegir Pilar Prim que, tal com diu la Lluna, serà totalment diferent a aquest. És la gràcia!....
Hola noies, crec que en Henrik no vol llegir el diari per no veure escrita de la mà de la Krisztina l'evidència dels fets, que els dos eren amants, ell només ho sap per les deduccions que va fent, no perquè cap dels dos li hagi dit, sap que la resposta està en el diari, però ell el que vol és que sigui l'amic qui li digui, el silenci d'en Konrad és més explicit que qualsevol paraula per aixó crema el diari, la Krisztina ja no hi és.
ResponEliminaEn quant a la relació entre la Nini i en Henrik doncs no ho sé, si hi ha hagut alguna relació més intima tampoc és molt explicit, ho deixa com a quelcom més secundari.
Es pot començar a comentar la Pilar Prim, ja me l'estic acabant, m'ha enganxat d'alló més!!
Noies, els comentaris de L’última trobada els trobareu en una pàgina a part, al lateral on diu comentaris de L’última trobada, és l’única manera que m’ha sortit
ResponEliminaEstic d'acord en gairebé tot el que dieu. A mi també m'han quedat incògnites.
ResponEliminaPerò no m'agrada la manera defer d'en Henridk ni la d'en Konrad, el primer demostra que pot dominar als demés per tenir una situaciò de privilegi social i econòmic, però l'altre és un cínic per avenir-se al joc i aprofitar-se de la situació en què el deixa l'amistat amb en Henrick. Per altra banda, despres de tota una juventut d'amistat i camaraderia, mai es va mostrar al seu amic com era realment, o sigui, molt diferent d'ell i amb uns sentiments que l'altre no podia arribar a entendre'ls, no ho sé, però penso que és una posició en la que s'hi deuria trobar molt incòmode.
De fet, la fotuda ella, la Krisztina, que tots l'abandonen tot i estimar-la. Tampoc trobo rellevant el petó amb la Nini, tan si hi ha hagut relació com no, sembla simplement una anècdota, el que si demostra és que ella és qui més l'ha comprés en tota aquesta història.
Dilluns aniré a bscar Pilar Prim i la començaré.
Fàtima jo en tinc una per deixar-te de Pilar Prim!!!
EliminaBon dia,
ResponEliminaMercè, a mi només m'hi surt la que estem treballant, amb sembla que es guarden automàticament, ja ho aniré mirant.
Acabo de deixar el llibre, si no fos per altres obligacions encara l’estaria llegint i també perquè el vull dosificar, només amb queda un capítol per aquesta setmana.
Quin vocabulari més extens, si ahir parlàvem de castellanismes, avui em fixava amb paraules que les dèiem habitualment i que potser les hem portat el desús i mira que en son de maques com: estricada, esquenalls, espurneig , anguilejar, rosegalls, aixeres, aclucar...
Per cert, us heu fixat les moltes vegades que empara els ulls per explicar alguna cosa: amb aquells ulls daurats- però en sos ulls d’un verdós grisenc– Amb sos ullassos negres - girant els ulls en blanc- Déu meu, quins ulls! – Guaitant-les a ulls mig clucs- necessitat d’aclucar els ulls- no en sabien d’apartar els ulls – i una frase que no es pot deixar de rellegir a la pàg 45: I sos ulls, gairebé negats de llàgrimes, van fixar-se llavors, tots somniosos, en tristes grisors d’aquella boirada immensa, més insondables, encara, que les del pensament, on renaixia la imatge d’aquell home desitjat. –aquell caien d’ulls- Els ulls de la Pilar llampegaren de goig – també a en la missiva en castellà recorre als ulls: sus hermosos ojos- caricias de su mirada- fer-los aixecar els ulls- no sabent on posar els ulls- apartar els ulls- entre les llargues pestanyes de sos ulls daurats... ni ha molts, segur que me’n deixo.