proposar llegir:
l’aristocràcia barcelonina; una decadència que s’amaga dels demés, i que de portes
enfora és tot aparences. En privat, però, la doble moral, els escàndols sexuals o les
misèries econòmiques les trobem a totes les cases. Això permet a l'autor, de passada,
retratar els baixos fons de la ciutat, on s’endinsen els aristòcrates per a divertir-se o per
deixar anar uns instints que Sagarra recrea amb grans dosis d’ironia però també amb
moments de gran duresa. És oportú recordar que la família de Josep Maria de Sagarra
formava part de l’aristocràcia barcelonina; per això coneix bé els tics i la mentalitat
i la més barcelonina, La segona part, més fixada en l’individualitat d’alguns dels
personatges, té un caràcter més psicològic, i la societat barcelonina no hi apareix tant.
“Vida privada” és considerada com una de les novel·les barcelonines més emblemàtiques,
i va rebre el Premi Crexells l’any 1932.
Esprem passar-ho bé amb la lectura i que tinguem ganes de compartir les impressions
que en copsem.
Bona lectura