Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


divendres, 25 d’abril del 2014

Ja tenim llista de nous llibres i idees per nous apartats, en el sopar d’ahir es va
proposar llegir:

Vida Privada de Josep M. se Segarra, és un llibre de 409 pag.  

Cames de seda de Maria Mercè Roca, de 200 pag.

Començarem doncs amb Vida Privada:

“Vida privada” narra la decadència moral, social i econòmica d’alguns membres de
l’aristocràcia barcelonina; una decadència que s’amaga dels demés, i que de portes
enfora és tot aparences. En privat, però, la doble moral, els escàndols sexuals o les
misèries econòmiques les trobem a totes les cases. Això permet a l'autor, de passada,
retratar els baixos fons de la ciutat, on s’endinsen els aristòcrates per a divertir-se o per
deixar anar uns instints que Sagarra recrea amb grans dosis d’ironia però també amb
moments de gran duresa. És oportú recordar que la família de Josep Maria de Sagarra
formava part de l’aristocràcia barcelonina; per això coneix bé els tics i la mentalitat 
d’aquesta classe social que retrata. La primera part de la novel·la és la més sociològica
i la més barcelonina, La segona part, més fixada en l’individualitat d’alguns dels
personatges, té un caràcter més psicològic, i la societat barcelonina no hi apareix tant.
“Vida privada” és considerada com una de les novel·les barcelonines més emblemàtiques,
i va rebre el Premi Crexells l’any 1932.

A partir del dia 10 de maig es poden començar a fer comentaris i  fins el 15 de juny.

Esprem passar-ho bé amb la lectura i que tinguem ganes de compartir les impressions
que en copsem.

Bona lectura

dilluns, 7 d’abril del 2014

Benvolgudes amigues lectores,

Sembla mentida, però ja tenim Sant Jordi aquí mateix… I què vol dir això? Doncs que hi ha trobada a la vista. La celebració la farem, com l’any passat a Cal Noi Xic, el mateix dia 23.

Prepararem un pa amb tomàquet i postres. D’això ens  encarregarem la Dolors i jo. Necessitarem voluntàries per a les begudes, i per si volem fer el cafetó o la til·la a ben sopat. També anirà bé que puguem desplaçar-nos en pocs cotxes.

Com que ja hem llegit “El violí d’Auschwitz”, i no tenim cap altre lectura prevista, durant els dies que falten per la diada, us proposem llegir (si us ve de gust!) “No em dic Laura” de M.Àngels Anglada.

També us demanem que porteu una llista amb noves propostes pel proper trimestre, es a dir, fins arribar al sopar de l’estiu.


Esperem les vostres confirmacions!


NOTA: Aquesta notificació us l’envio jo (la Núria Llinàs), en nom de la Dolors, que m’ha llogat temporalment i sense contracte, per fer-li de secretària. La propera ja la tornarà a fer la titular.