Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


dilluns, 22 d’octubre del 2012



El dia 29 començem amb Pilar Prim de Narcís Oller


Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Primer gran novel·lista català de la Renaixença, és considerat el creador de la novel·la catalana moderna.

Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel·la realista gràcies a obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906). De formació romàntica, es va anar decantant cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. Va aconseguir, no obstant, un estil propi, que el mateix Zola en una carta-pròleg a la traducció francesa de La papallona va especificar.

Narcís Oller va incorporar temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana vuitcentista.


Obra

Pilar Prim
Barcelona: Ilustració Catalana, 1906; 3ª ed. Barcelona: Selecta, 1947; 25ª ed. Selecta-Catalònia, 1997.

Novela de costus del nostre temps.
Pilar Prim és la novel.la més madura i més profundament psicològica de Narcís Oller. L'autor hi descriu la vida d'una vídua jove i atractiva que es veu acorralada pels interessos roïns de la seva família egoista, i per salvar-se del naufragi acut als braços d'un home més jove que ella, en un amor ple d'incerteses. Pilar Prim, com diu Manuel de Montoliu en el pròleg a les Obres Completes, -moralment més atrevida que les altres-, ens ofereix un acabat estudi psicològic d'una ànima femenina sotraguejada per un amor que és analitzat al llarg d'un procés paulatí, en etapes d'intensitat creixent, fins a l'obert esclat de la passió continguda. És, sense cap mena de dubte, una de les grans novel.les de la llengua catalana. 



La novel·la la dividirem en tres parts:
primera setmana: els 5 primers capítols
segona setmana:fins a l' 11 inclòs
tercera setmana acabem la novel·la 
 

48 comentaris:

  1. Ja m'ho crec ja que t'has espantat! Hahaha

    ResponElimina
  2. Ei m'està enganxant................el llenguatge el trobo genial!!

    ResponElimina
  3. M'agrada molt el capítol del viatge amb tren. Narcís Oller vivia l'època de l'apogeu del tren. Entrar en un compartiment tancat, observar -com qui no vol- les senyores que entren, parlar per la finestra, acomiadaments, encarregar esmorzar, el paisatge, el canvi castellà-català,
    les relacions amb els servents, la Pilar que és mestressa d'una fàbrica de la conca del Ter, la controvèrsia Wagner si,Wagner,no. mostra situacions i costums que ens situen a la Catalunya de principis del segle XX. Després, els compliments de l'acomiadament i el viatge amb el landó mostren algunes tensions que es van fent més explícites. La natura subratlla els sentiments de mare i filla...
    En fi, que crea moltes expectatives...

    ResponElimina
  4. Jo també l'he començat! Les descripcions les trobo fantàstiques!! Sembla com si jo també hi estès viatjant en aquell compartiment... i quan, per fi, arriben a la Cerdanya, s'obre aquell paisatge tan tancat i al mateix temps se'ls hi obre el cor...
    Si segueix enganxant així, en passarem via!

    ResponElimina
  5. Tinc una amiga, la Carme Figueres, mestra i formadora de mestres que potser entrarà al Joc des de Barcelona. Per mi, serà molt benvinguda i sé que per vosaltres també. Que bé oi si es decideix?

    ResponElimina
  6. Quants(quantes!!)més serem millor!!
    Quant llegia el viatge fins a Puigcerdà, m'ha vingut al cap la meva experiència la primera vegada que vaig anar-hi, tot i que les coses han canviat si que recordo quant es va obrir el paisatge després del tunel i de la vall tant tancada.
    M'ha enganxat molt, tant que quasi ja sóc al final, és una novel·la costumista de la burguesia barcelonina, la Pilar a mesura que avances fins i tot acabes estimant-la, no passa el mateix amb la filla i altres personatges.
    El llenguatge és fantàstic, les descripcions són autèntiques joies, i les paraules castellanes que hi posen al mig em fa pensar en les persones grans de quant jo era petita que també ho feien i fins i tot jo ho havia fet perque era el més normal.
    M'agrada molt!!

    ResponElimina
  7. Bon dia,
    He estat desconnectada uns quants dies.

    I tant Mercè que seria una sort que poguéssim contar amb la teva amiga com a participant de la lectura!, jo estic aprenent a llegir a poc a poc, mirant que hi puc trobar, què és el que m’atrau del llibre, per mi és molt interessant llegir els comentaris que van entrant per fixar-me si el que es diu jo també ho he trobat . A vegades penso que no puc estar a l’alçada de qui heu tingut la sort de formar-vos de joves, però estic molt contenta de participar-hi.

    Només he llegit el primer capítol, m’ha encantat la sornegueria del principi d’en Deberga, i com l’autor ens fa entrar en el decorat, estic completament de cor amb el que diu al Lluna dels castellanismes que empara. Avui ja miraré de fer-hi una empenta i posar-me al dia.

    Referent als comentaris que no es veuen de l’última trobada, em va passar que remenat els vaig esborrar de la pàgina on anaven, tot i que estan guardats en un apartat que no tothom els pot veure, miraré de copiar-los i posar-los en una pàgina a part. Ja us ho comunicaré.

    ResponElimina
  8. Noies, els comentaris de L’última trobada els trobareu en una pàgina a part, al lateral on diu comentaris de l’última trobada, és l’única manera que m’ha sortit.

    He enganxat el comentari als dos llocs.

    ResponElimina
  9. Et trobàvem a faltar, Dolors. Que bé que has recuperat els comentaris de L'última trobada.
    Per cert, a mi, en obrir el blog, encara em surten les presentacions de tres novel.les del curs passat. Em sembla que ja es podrien posar també al lateral, oi?
    Apa, ben retrobada i gràcies per la teva dedicació.

    ResponElimina
  10. Dolors, el teu comentari sobre Pilar Prim ha sortit als comentaris de L'Última trobada. L'hauries de traslladar.
    M'agrada el que has anotat sobre l'expressió dels ulls dels personatges. Apa noia, t'hi has posat amb ganes.
    Comencem a veure que una dona com la Pilar, sense ingressos propis pot ser una víctima propícia de tot tipus d'especulacions.

    ResponElimina
  11. A mi també em va agradar retrobar-me amb paraules que les escoltava de boca dels meus avis, algunes fins i tot les havia fet servir jo, i son tant maques que les hauriem de rescatar: embadalida, amoixar i les que has dit tu Dolors.
    La Pilar en aquesta novel·la és la protagonista i la victima, el seu home, gelós de que un com mort ell es tornés a casar l'ha lligat de mans i peus, si ells es casa els seus fills i ella mateixa ho pot perdre tot, és molt fort!! ja es cuida el parent de mantenir-la a ratlla, quina ràbia d'home!!!

    ResponElimina
  12. Bon dia,

    Si ja ho veig que l'he posat on no tocava, haurem de mirar que només surti el que estem treballant.

    Mercè, a mi només m'hi surt la que estem treballant, amb sembla que es guarden automàticament, ja ho aniré mirant.

    Acabo de deixar el llibre, si no fos per altres obligacions encara l’estaria llegint i també perquè el vull dosificar, només amb queda un capítol per aquesta setmana.

    Quin vocabulari més extens, si ahir parlàvem de castellanismes, avui em fixava amb paraules que les dèiem habitualment i que potser les hem portat el desús i mira que en son de maques com: estricada, esquenalls, espurneig , anguilejar, rosegalls, aixeres, aclucar...
    Per cert, us heu fixat les moltes vegades que empara els ulls per explicar alguna cosa: amb aquells ulls daurats- però en sos ulls d’un verdós grisenc– Amb sos ullassos negres - girant els ulls en blanc- Déu meu, quins ulls! – Guaitant-les a ulls mig clucs- necessitat d’aclucar els ulls- no en sabien d’apartar els ulls – i una frase que no es pot deixar de rellegir a la pàg 45: I sos ulls, gairebé negats de llàgrimes, van fixar-se llavors, tots somniosos, en tristes grisors d’aquella boirada immensa, més insondables, encara, que les del pensament, on renaixia la imatge d’aquell home desitjat. –aquell caien d’ulls- Els ulls de la Pilar llampegaren de goig – també a en la missiva en castellà recorre als ulls: sus hermosos ojos- caricias de su mirada- fer-los aixecar els ulls- no sabent on posar els ulls- apartar els ulls- entre les llargues pestanyes de sos ulls daurats... ni ha molts, segur que me’n deixo.

    ResponElimina
  13. Acabo de veure una pel·li sobre novel·les, escriptors, acte creatiu, edicions, etc. Molt recomanable, gairebé imprescindible per nosaltres: És El lladre de paraules/El ladron de palabras. S'estrena aquesta setmana. Si teniu ocasió no us la deixeu perdre. Ja en parlarem si en teniu ganes.

    ResponElimina
  14. Bon dia,

    Vosaltres dieu del cunyat però i la Pomposa? Vaya víbora .

    El que més m’agrada és el vocabulari que fan servir, el Nen Xacó per assenyalar on és Font-Romeu ho fa així: ¿Veu aquesta muntanyeta baixa i llargaruda, encaputxada de bosc? Veu el mugró que fa al mig, tot blanquinós?...

    I les moltes paraules que anem deixant perdre, ara poques vegades usem festejar, auriem de mirar d’utilitzar-les més, no us sembla?
    I el batall de les campanes?

    Tindrè en compte la peli Mercè.

    ResponElimina
  15. Hola, bon dia!

    La setmana passada no vaig llegir gaire, però ahir vaig fer una bona avançada!

    Quina colla el cunyat, la cunyada, la Pomposa i la nena... Pobre Pilar Prim, no sé com li anirà, però no ho te gaire be!! I per acabar-ho d'arreglar, el marit, que des de la tomba encara li manega la vida, deixant-la lligada de mans i peus i a les ordres del cunyat!!
    Jo penso, com podem ser tan egoistes, tan manipuladors, tan dominants... i tot per què? Pels diners!!!! Uff, quin fàstic!!
    Tota aquesta trama dins de les descripcions del paisatge, que realment sembla que t'hi trobis, fa la novel·la molt interessant.


    ResponElimina
  16. Hola a totes!

    Estic totalment d'acord amb el que dieu, l'he començat aquest cap de setmana i he llegit poc, vaig d'un cantó a l'altre i el vespre em venç la son.

    M'encanta com et trasllada en el temps i els llocs. Per cert, m'ha cridat l'atenció a la pag.40 on diu "Aviat escarmentades del trontoll sofert pels caminots de la Cerdanya espanyola (abandonats com totes les nostres coses, a la detestable acció d'una administració africana), encaminaren especialment llurs sortides per la francesa, encreuada de carreteres immillorables,....." No sé però a mi m'ha recordat alguna cosa, i això l'any 1906.

    Dolors, lamento dir-te que això d'estar a l'alçada.....jo tinc tres cursos de filologia i no crec pas que t'arrivi a atrapar en quan a coneixements i filosofia. Voldria estar a la teva altura. Crec que la voluntat i les ganes de coneixement sumen molt més que els estudis que puguis tenir, aquests són només la base i si no l'apliques......no serveix de res.

    Bé a mi també m'entusiasmen les descripcions i com et porten a conèixer una societat i uns entorns socials que potser no tenim prou apresos, en canvi ens podriem omplir la boca amb el que sabem del FAR WEST americà on la cultura era mínima i el solatge per aquesta no existia. Seguiré llegint per atrapar-vos, ja que els vostres comentaris em sobrepassen.

    ResponElimina
  17. Al capítol nové, en Deberga pensa en la Pilar "romàntica, sentimental, ingènua, ignorant de les coses fonamentals de la vida" i també veiem que era casada per diners amb un home que no estimava i que va entrar en la família d'ell convençuda de complir amb totes les convencions. I aquí recordo que vaig llegir que N. Oller va posar aquest títol a la nove.la i al nom de la protagonista perquè volia simbolitzar que ella era un "pilar dèbil" per aguantar les pressions d'un entorn que lluitava amb males armes per el diner i el poder.
    Que és una novel.la psicològica es veu molt bé al capítol vuité. En l'enterrament del seu pare, els esclats en plors davant Deberga i com li demana que l'ajudi tenen molt d'una concentració de sentiments i de passions reprimides que recorden els casos del llavors anomenat histerisme dels estudis de Freud sobre la neurosi.
    Això i d'altres elements que segur que trobarem fan de "Pilar Prim" la primera novel.la moderna de la lit. catalana. I només fa cent anys justos de la seva publicació.

    ResponElimina
  18. Ah! i les relacions de mare i filla, deu n'hi do del rerafons de lluita que es porten, oi? La filla sembla dirigir-se a la mare amb la prepotència de la família del pare i la Pilar no és prou astuta per frenar la influència dels oncles. Em sembla que patirem.

    ResponElimina
  19. Hola a tothom,

    Jo també vaig una mica endarrerida i per això no havia “tret el cap”.
    Coincideixo amb la majoria de comentaris que feu i n’hi ha alguns que m’havien passat desapercebuts, com el que fa la Dolors referent a les mirades i als ulls.
    M’ha agradat molt que tu Mercè hagis explicat això del títol de la novel•la. Quantes coses que aprenem! Llàstima que el meu disc dur és una mica dèbil per retenir-ho.
    Al capítol IX a mi m’han sorprès els sentiments d’en Deberga referent a la seva situació econòmica i personal “...i considerà, per primera vegada a la vida, la seva posició social, amb una tristesa no sentida mai, gairebé amb desesperació.” Jo ho tinc a la pàg. 161, és la 5ª del capítol 9 (tinc una de les primeres edicions).M’ha vingut de nou després de la reputació que se li ha vingut donant fins ara. A veure si s’haurà enamorat aquest Don Juan

    ResponElimina
  20. Hola gent, jo volia anar fent el què tocava, la primera setmana fins el capitol 5, la segona fins l'11, no m'he pogut resistir i ja fa dies que l'he acabat, no explicaré pas el final!! de fet l'he tornat a començar, després del llenguatge de "La última trovada" em va costar una mica ficar-me en el llenguatge de la "Pilar Prim" tot i que m'agradava, veia que se m'escapaven moltes paraules o alguns significats, que les frases eren com molt rebuscades, després ja vaig m'hi vaig anar acostumant i el llenguatge i tota la resta s'em va fer més fàcil, per aixó l'he tornat a començar per no perdrem absolutament res i gaudir d'aquestes paraules tant nostres (com diu la Dolors!!).
    Ja veieu que la situació que ens planteja la Fàtima de la Cerdanya "espanyola" no ha canviat gens ni mica amb el pas dels anys, però jo diria que a la part francesa potser s'ha deteriorat una mica i tampoc és tant espectacular, de fet és el sud de França i els francesos també son molt jacobins. Be politica apart, els personatges queden retratats per les seves accions, la Pomposa i el seu reietó apa que no es porten l'oli, i no em vull posar amb la filla que amb els seus aires de superioritat vol anul·lar completament la dolcesa de la seva mare, la veritat que és molt "repelent!!" i que al cap i a la fi el que li interessa és fer un bon casament, i el "senyor" oncle quin personatge més odiòs, amb quines artimanyes vol desposeir a la Pilar de tot el què té.
    A mi s'em va acabar massa ràpid la novel·la, a veure si a vosaltres també!!

    ResponElimina

  21. Aquest comentari és de la Maria del Carme que no li va bé de penjar-los.

    Com diu la Dolors, el vocabulari que utilitza l'autor ens dona moltes pistes del moment en que es va escriure. Em va sorprendre l'ús que fa dels possessius "son, sa, ses ...) l'Oller és nascut a Valls on no s'usen pas aquestes formes actualment. Vaig pensar que em recordava la manera d'escriure de Mn. Cinto Verdaguer. L'Oller és nascut l'any 1846 i Mn. Cinto el 1845.

    Al mateix temps que els personatges utilitzen un vocabulari força ric (arcaic i tot) barregen sovint castellanismes.

    És que les persones "cultes" del moment, que estaven començant a descobrir i valorar el català parlaven així?

    Algú ho sap?

    ResponElimina
  22. Imma, jo aquest cop també vaig endarrerida com tu, aquest matí he llegit la pàgina que esmentes tu. La edició que llegeixo jo és la 9ª i a mi també m’ha sorprès els pensaments d’en Deberga, potser serà a partir d’aquí que el veurem més malèfic, de tota manera no es comporta bé amb la tia de la qual viu i que li proporciona una vida regalada. A la meva edeició és a la pàg 145.
    Ja miararé de posar-me el dia.

    Em de començar a parlar quin dia fem el sopar de Nadal que ja el tenim aquí.

    ResponElimina
  23. Dolors: Verdaguer i Oller van viure el periode de la Renaixença quan Catalunya i la llengua catalana va comencar a ser defensada del castellanismes que s'havien adquirit anteriorment. D'aquí l'Oda a la Pàtria d'Aribau, els primers jocs florals que va guanyar Verdaguer...etc. Oller va viure aquest període i, posteriorment també influït pel modernisme i la seva obertura a l'art europeu, va escriure, en català, la primera novel.la moderna quan el modernisme havia agafat el relleu de la renaixença. Pel que fa a la llengua de Pilar Prim hem de tenir en compte que, en el context de l'època, el castellà feia "senyor" i la burgesia catalana lluïa de saber-lo parlar. Oller reflecteix la veritat de la parla de l'època i en les edicions posteriors s'ha deixat així com a document. Pel que fa a la normativa hem de tenir en compte que el 1912 tot just es publicà la primera Gramàtica de Pompeu Fabra però encara no hi havia cap diccionari oficial que Fabra va poguer publicar el 1932 després de la dictadura de Primo de Rivera i llavors l'Institut d'Estudis catalans el va considerar oficial. El text escrit s'ha pulit posteriorment amb la normativa de Pompeu Fabra. L'escriptura de Verdaguer és anterior, pre-fabriana, però la llengua que fa servir és viva -d'on s'havia mantingut millor-.Maragall va recollir aquesta llengua viva pels seus textos i aquest és un dels seus mèrits.
    Aquests dies es diu que actualment estem vivint una segona Renaixença a Catalunya. L'entusiasme de la gent per deixar de dependre d'Espanya i ser plenament, i el volum i la qualitat de producció literària que hi ha a tots els gèneres: poesia, novel·la, assaig, teatre, ho fan ben evident.
    I de moment, s'estan veient bons fruits, i que duri, oi?

    ResponElimina
  24. Mercè, la pregunta la feia la M del Carme, només que ella no li va bé de penjar els comentaris. Llegir-los si que pot.


    ResponElimina
  25. Us recordo que el parlar salat (pronoms sa, ses,...) es va deixar d'usar molt recentment, a principis del segle passat a la nostra comarca, jo mateixa encara uso el ma i el mon senseadonar-me, (mon pare ma mare) i suposo que motes de vosaltres també. A l'Ampurdà quan jo era jove el fèia servir tothom, com encara a les Illes i a Cadaqués encara hi ha alguna persona gran que el fa servir.
    Només passo al capítol X, estic molt intrigada. Espero que la Pilar esdevingui un personatge que acabi donant-nos satisfaccions, crec que evoluciona al mateix ritme que la burgesia del seu temps, desperta a nous sentiments i, esperem, que no els amagui i sigui capaç d'enfrontar-s'hi . Per altre banda, tot i que m'han encantat les descripcions que fa de la Cerdanya, em resulten massa retòriques en general: "...ara baixant com per unes muntanyes russes, suaument bressat sempre per les molles del landó, bon xic fuetejats els cabells pel viu oreig,......Suposo que, com dieu, era l'èoca de la Renaixença i necessitàven donar a conèixer com més recursos millor per demostrar que la nostra llengüa era rica en recursos.
    Per altra banda, us recordo que això del castellà entremig del català ha durat fins gairebé els nostres dies, o potser no recordeu els estiuejants de quan erem petites, molts d'ells amb cognoms catalans, parlan en castellà "porque hacia mas fino?", concretament els amos de les fàbriques, els del Tint, els del Vapor (Serra i Balet), el meu pare els havia de parlar en castellà perquè era la seva llengüa. I quan els de les "Torres" passaven perdavant de casa (Vidal i companyia) parlàven en castellà, jo em crèia que així ho fèia tothom a Barcelona.

    ResponElimina
  26. Fàtima,

    Cal precisar una mica la teva observació sobre la llengua dels estiuejants dels anys 50 a Taradell.

    Si bé és cert que entre els estiuejants n’hi havia uns quants que no es distingien precisament pel seu “amor” a Catalunya i normalment parlaven en castellà, inclús amb menyspreu pel català i tu en menciones una mostra significativa (i encara et descuides dels Iglesias, que hissaven cada dia la bandera espanyola a casa seva, fins que varen intuir que les coses estaven canviant i la varen canviar per la Catalana, i molts d’altres), també és veritat que hi havia un munt de famílies benestants o de classe mitjana que eren “dels vençuts” i ja lluitaven i han lluitat sempre per defensar Catalunya i la seva llengua, com els Granados (també de les Torres), els Capell, els Murtra-Bellpuig (mig de Barcelona i mig de Taradell), els Morlà (encara recordo un recital “clandestí” d’en Raimon que es va fer al jardí de casa seva una tarda d’un estiu de mitjans dels anys 60, organitzat pel malaguanyat Jordi Capell) i tants i tants d’altres i que, evidentment, tenien com a llengua habitual el català.

    Normalment no es bo generalitzar, perquè les coses mai són negre o blanc, sinó que inclouen tota una gamma de grisos.

    Ben cordialment,

    ResponElimina
  27. Jo ja he acabat el llibre però vull fer un comentari de la meitat del capítol XI,jo el tinc a la pàg. 206, ja que m’ha agradat molt el valor que la Pilar dóna a l’amistat i la confiança que aquesta la traurà del pou de tristor, tot seguit m’ha colpit la sensació de solitud que experimenta quan veu la llista d’amistats tan reduïda, amb tot, més endavant veiem com amb molt poques amistats, inicialment només amb la confiança de l’Ossita, la seva vida fa un canvi total. Jo he deduït que aquest canvi és degut a la seva fe en l’amistat.

    ResponElimina
  28. Xavier, perdona la lleugeresa del meu comentari. Però no anava dirigit a "tota la gent que estiuejava a Taradell". Jo només vull donar testimoniatge de la meva infantesa que, al sentir parlar entre ells en castellà, em pensava que "a Barcelona, tothom el parlava".Per descomptat que recordo els Morlà, fins els meus pares havien assistit a alguna reunió a casa seva, i els Capell i d'altres que parlàven amb els de casa de coses que se m'escapaven: llibertat pel nostre país i la nostra cultura. Però d'això m'en vaig adonar més tard, però de molt petita, si que recordo la gent passant per davant de casa parlant en castellà. Potser fins i tot a hores d'ara molts d'aquells joves ara defensen la independència, ho trobo correcte, benvinguts siguin, no crec que per això siguin hipòcrites, sino que se'ls hi ha obert els ulls.
    Espero que no et sentis al.ludit, jo no et recordo pas de quan era petita, només volia constatar que a Barcelona el parlava molta més gent. Fins i tot ma mare m'explicava una anècdota que el dia del sopar explicaré, ara no em vull allargar amb el tema.

    Espero que no m'ho tinguis en compte!

    ResponElimina
  29. Fàtima,

    Moltes gràcies pel teu aclariment. La realitat, però, és que llegint el teu comentari vaig tenir la impressió que afirmaves que als anys 50, entre els estiuejants de Barcelona a Taradell dominava el castellà i això no era realment així. Sí que hi havia una colla de “gente bien” que parlaven en castellà, “porque era más fino” o, simplement, perquè eren dels “vencedores”, però si una característica va tenir l’estiueig a Taradell va ser la seva “transversalitat” (tal com es diu ara), on, a més de “gente bien” i aristocràcia (els amos del Tint eren els Marqueses de Lamadrid) també hi havia molta classe mitjana i treballadora, la majoria catalanoparlant i força integrada amb la gent del poble i ho prova el fet que molts s’hi han casat i d’altres hi hem arrelat (encara que en el meu cas ja hi tenia les arrels, que venen de la meva besàvia, Maria Riera Corominas, filla de Taradell, on es va casar amb el besavi, Ramon Prat Plantalamor, fill de la pubilla (desheretada) del mas Plantalamor de Santa Eugènia, i on van néixer els seus primers fills, fins que es varen traslladar a Torelló, on va néixer el meu avi).

    ResponElimina
  30. Be, Xavier ja és hora que treguis el nas encara que sigui per a fer unes puntualitzacions i per informar-nos que les teves arrels son osonenques, doncs jo no ho sabia.
    El que explica la Fàtima jo també ho recordo, des de casa el que jo recordo és que hi havia gent de tot, com diu en Xavier, el fet de tenir botiga feia que hi vingués tothom i si que hi havia els que et miraven per sobre les espatlles i que davant teu, quant els despatxaves es posaven a parlar amb francés, així estaven segurs que no els entenies i estaven per sobre teu, aquest era el cas dels Vilafradera per exemple. Però bé deixant aixó de banda i centrant-nos en el llibre i el que diu l'Imma, la Pilar té sort de comptar entre les seves amistats a l'Ossita i la Pons per remuntar una mica. Pel que m'ha semblat entendre elles se n'havien allunyat una mica per culpa de l'Elvireta, que no les volia a prop de sa mare, la nena és una egoista de cuidado i que fa desapareixer a la gent només amb la seva presència i les seves maneres.
    No té ""desperdici"" el troç que la Pilar i l'Elvira és retroven amb la sra. Pomposa, jo ho tinc a la pàgina 169 fins al final del capítol X, tiren a matar l'Elvireta i la Pomposa i la Pilar intentant suavitzar la situació.

    ResponElimina


  31. Hola a tots

    Pobre Pilar,( que fort paga el casori de conveniència.)

    Un tros interessant

    Aquí esta la cosa: que vostè s’equivoca quan creu que amb la mort del marit queden saldats tots els comptes. Si li ha deixat fills, vostè sola es ha de pujar, educar, i col•locar. L’existència d’ells, que vostè demanarà a Déu que li conservi, serà el primer obstacle que se li oposarà a un segon casament .Què en traurà doncs de ser jove? Si li ha deixat bens, els hi ha d’agrair com si no li fossin deguts, com si fossin regalats; perquè sembla (no ser per què) que la dona de bé, donant-ho tot a l’home...no té dret a la compensació. Tant si els deixa lliures com en simple usdefruit. I els tals béns són el blanc de les mirades dels cunyats i demés parentela del marit. Si compta i, per millorar els fills, es redueix a viure modestament, es una cobdiciosa, una avara, una mesquina una mala mare, que sacrifica aquells angelets; si gasta dins la mida que prudentment pot gastar, és un mà foradada, una qualsevol que té el cap ple de pardals i que, per agradar i pescar un altre home, sacrifica el pervenir dels fills. On és dons, aqueixa llibertat de què parlem? On és? Ai! Les coses que diferents son, vistes de lluny o vistes de prop

    Jo personalment tot aquest comentari no el trobo pas tant llunyà. I amb boca de moltes sogres o ( Pamposes).

    Aquets cunyats de la Pilar,!!! en saben molt de ordir la peça,!!! Que ben tremat el casori de la neboda.

    La Pilar amb la seva filla la torbo molt topa. Es deixa trepitjar!, potser es que esta acostumada a callar sempre.

    Ja he acabat el llibre, però faré com la Lluna, el tornaré a començar.

    Bona nit

    ResponElimina
  32. No ho dit que el comentari anterior és de la Sunsi.
    No sé que pasa que no a tothom li va bé de penjar els comentaris.

    ResponElimina
  33. Sunsi, aqui a Catalunya amb "el dret català", la dona quan es casava conservava els seus bens. Això era per poder mantenir les "cases pairals", perquè als "pobrets" no els fèia falta. No passaven al marit. El que li passa a la Pilar és que era pobra quan es va casar i un cop vídua,.....Jo conec el cas (actual) d'una separació que a la dona li deixava la tutela dels nens a condició que no es cases ni s'ajuntes amb cap altre home, si no els hi reclamaria. Ell era el que tenia els diners, ella no treballava. Perquè veigueu que la cosa no ha canviat tant,...l'altra la va voler lligar des de la tomba, per la Pilar era el mateix.

    ResponElimina
  34. Sunsi, aqui a Catalunya amb "el dret català", la dona quan es casava conservava els seus bens. Això era per poder mantenir les "cases pairals", perquè als "pobrets" no els fèia falta. No passaven al marit. El que li passa a la Pilar és que era pobra quan es va casar i un cop vídua,.....Jo conec el cas (actual) d'una separació que a la dona li deixava la tutela dels nens a condició que no es cases ni s'ajuntes amb cap altre home, si no els hi reclamaria. Ell era el que tenia els diners, ella no treballava. Perquè veigueu que la cosa no ha canviat tant,...l'altra la va voler lligar des de la tomba, per la Pilar era el mateix.

    ResponElimina
  35. Hola, bon dia!
    És una vergonya que, actualment, encara hi hagi qui, des de la tomba, coaccioni la vida de la parella.
    Sunsi jo també veig que la Pilar es deixa trepitjat molt per la filla, però hem de tenir present que la "nena" no actua sola, sinó que hi han els malèfics cunyats, i l'Elvireta té el suport dels oncles. Si la Pilar aconsegueix aixecar el cap és gràcies al suport de les amigues, que els veuen venir a tots plegats d'una hora lluny...i no la deixen!!

    "PILAR PRIM" ens ha permès fer molts comentaris, i el dia que ens trobem pel sopar de Nadal, encara en sortiran més... Ha estat una bona lectura i, evidentment, nosaltres unes bones lectores: el què no ha vist l'una, ho ha vist l'altra. Així dóna gust llegir..

    ResponElimina
  36. VOLDRIA DES DE AQUÍ FER ARRIBAR LA MEVA FELICITACIÓ A LLUÍS MAURI I MARIA SELLÉS PEL NAIXEMENT DE LA PETITA!! SEGUR QUE SERÀ UNA NENA MOLT FELIÇ I MOOOLT BONA LECTORA!!

    ResponElimina
  37. Ja he acabat el llibre, la Pilar amb els anys ha anat evolucionant com a persona i deixa de ser la noia submisa per al final donar el cop de puny a la taula. Estarà encertada, o pot entrar en un altre viacrucis?

    Estic d’acord que a vegades pot semblar una mica retòrica com diu la Fàtima, però per mi ha estat un plaer llegir-lo, penso que en l’època en que està escrita la novel•la era necessari , ja que no disposaven de tants mitjans visuals, ni la gent es desplaçava per conèixer els llocs. En una novel•la actual no trobaria adequat un llenguatge tant florit. Felicitem-nos de tenir un idioma en tant extens, ara anem deixant d’usar moltes paraules nostrades per deixar-nos influenciar per vingudes de fora sobre de tot de l’anglès.

    M'afegeixo a la felicitació per en Lluís.

    ResponElimina
  38. Per el sopar de Nadal:

    Mirant el calendari haurem d’aprofitar la setmana del 10 al 17 com a màxim el 19, potser el cap de setmana el tenim més ocupat, que us semblaria un dimecres? De moment podem pensar amb el 12, va bé a tothom? Digueu-hi la vostra.

    Si a algú se li acut alguna lectura adequada per aquestes festes i llegir-la repartint petits fragments, podria estar bé.

    Per el sopar la Dolors A s’ha ofert per fer el primer, Núria el segon, ens falta qui s’encarregui de les begudes i els postres.

    Confirmeu l’assistència.

    ResponElimina
  39. Sunsi, una bona informació sobre dona i patrimoni. Jo vaig una mica endarredida de lectura. Em passa que les intenses descripcions de natura relacionant-la amb sentiments - és el corrent "naturalista" que Oller tenia molt d'interès en seguir- les trobo un pèl llargues i, he de confessar que hi ha descripcions de paisatge que les llegeixo molt depressa, m'enganxa més el paisatge humà que imagino en habitacions tancades amb els sentiments lligats per interessos econòmics que van des de assegurar-se la supervivència -Pilar- i potser Deberga, a fer créixer el patrimoni familiar que els dóna l'estatus social sense el qual, la resta de la família saben que no serien res.
    M'agraden les amigues de la Pilar.









    que està adscrita la novel.la

    ResponElimina
  40. Perdó. he deixat d'esborrar una frase i ha quedat a sota del darrer comentari. Res.
    Dolors: és veritat que deixem d'usar algunes paraules i això també es deu a que la vida actual es centre més en la vida urbana que en el món rural i, per tant, algunes precisions de llenguatge no es fan tan necessàries i, en no usar-se sovint, es perden. A mi el que em preocupa és que a la lexicologia nova relacionada per exemple amb la informàtica, noves professions, alguns esports, investigació científica, etc. que ens entren del món anglosaxó no els sabem donar un equivalent en català o, si hi és no és d'us freqüent I també que les estructures de la parla com "hi havia molta gent a .." són substituïdes per "a ni havia molta gent", per posar un exemple entre els moltíssims que podríem trobar. Això és molt greu perquè ens porta a la traducció al català d'estructures de parla d'altres llengües.

    ResponElimina
  41. Ja l'he acabat. La veritat és que a partir del capítol 12 no la pots deixar. Trobo que aquests darrers capítols són més interessants de fons i d'anàlisi psicològic que de forma, que sempre em sembla mol emfasitzada com de fulletó, com massa teatralitzat a l'antiga, sembla que veig dibuixos en tinta negra de situacions desesperades. Trobo que la novel.la perd qualitat en la forma dels diàlegs. El que dèieu la Fàtima i en Xavier sobre la burgesia deu ser veritat. Les dues amigues de la Pilar són gent no tant regida pel patrimoni.
    Pilar Prim ha recollit del modernisme la crítica a la burgesia catalana recordem "L'auca del senyor Esteve". `
    En quant a la llengua em sembla molt encertat reflectir el català que parlaven alguns grups socials -segurament no tota la burgesia- . El llenguatge i la manera d'explicar-se d'en Josep de la fàbrica em sembla un encert comparable al pastor de "Solitud", tot i breu, la seva intervenció impressiona.
    També m'agrada molt la descripció de les pors ocultes dels protagonistes.
    Em sorpren el final, trobo que sembla que Oller no s'atreveixi a celebrar la decisió de Pilar de deixar-se endur per l'amor "aquella força fatal i misteriosa que ens empeny en moments transcendentals de la passió, llança a la pobra dona, esmaperduda, a arriscar la sort de son obscur destí".
    Sembla com si expliques un suicidi, seria un suicidi social i...Oller no n'està ben segur que això sigui el millor, diu "pobra dona" "obscur destí..."
    Però no havíem quedat que l'amor era un bé alliberador... Obscur destí perquè perden diners? Ens diu que aquella gent sense el dot no són res? N'hem de parlar, n'hem de parlar.

    ResponElimina
  42. Mercè, totalment d'acord. Confesso que al final tampoc el podia deixar. Però no acabo d'entendre la manera com s'acaba: "obscur destí". Perquè?, es casarà amb en Marcial?, serà la seva amant i per això criticada?, sembla que compren a la seva amiga quan comprova que son certs els rumors que corren sobre ella. Perderà el seu estatus social i la tutela del seu fill?, son realment tan importants els diners com per assenyalar-li un "obscur desti"?
    Al cap i la fi ell es queda amb un despatx d'advocat que en aquell temps poc o molt be li deuria donar per viure i com a mínim permetre a la Pilar tenir el nivell econòmic d'abans del seu matrimoni amb en Dou.
    Crec que sí que n'hem de parlar, Realment Dolors és una obra que, com dius tu, s'ha de conèixer.

    Per Nadal m'han recomenat una noveleta curta: "CONTE DE NADAL" d'en Truman Capote. El problema és que no saben si està traduïda al català (ni cal castellà). No sé si us interesaria buscar-lo.

    ResponElimina
  43. Ja tenim totes l’exemplar de La dona justa? Aquest llibre conté tres parts i son una mica llargues, farem una part cada quinze dies. A partir de dilluns vinent comencem a comentar-lo.

    1a. Part: de la pàgina 9 a la 142

    2a. Part: de la 145 a la 282

    3a. Part: de la 286 al final, pàgina 413.

    Si algú encara no te l’exemplar i vol que li demani a la biblioteca ho faré.

    ResponElimina
  44. Hola a tot el grup, per fi amb l'ajuda de la Dolors Aguilar puc escriure en aquest blog. De fet poca cosa podia afegir a tot el que aneu dient, donat que m'ha costat molt atrapar-vos ja que en tenia sempre altres lectures entre mans i com que només hi dedico una mica al vespre es fa llarg. De tota manera quasi tinc la Pilar Prim al pot... quina donassa. No llegeixo els vostres últims comentaris perqué la tinc encara al llit i no se com acabarà, pero crec que s'en sortira. Aquest vespre acabo i demà a atacar "La dona justa".
    Gràcies per convidar-me.

    ResponElimina
  45. Nenes us vull donar un altre cop les gràcies, del deliciós sopar, tot va esta molt encertat, amb un caliu extraordinari!,de versos i musica.!!! Una nit per no oblidar
    Bon Nadal, Gràcies per la vostra amistat;( al vostra costat hi estic molt bé.)

    Tu encens el meu foc

    M’has encès una flameta
    Que té por de sortí a la llum
    Tem que l’apagaria el vent
    Però ella es, obstinada,
    Seguirà crema’n en secret.
    Esperant que un dia arribi, la calma
    I pugui crema resplendent,
    Sense por, de la ventada.
    Orgullosa de ser valent
    La flama, sap que en vida,
    Es molt mes que un moment,
    El que ara la te atamolrida
    La farà, incandescent.

    sunsi

    ResponElimina

Respon a la pregunta mitjançant un comentari. Per enviar el missatge, has de premer la opció "Comentari de l'entrada"

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.