A veure qui l'encerta

Alça el cap i el mou a banda i banda. Sembla que rumïi, com si en encetar el nou dia es preguntés què ha de fer, per on ha de començar, cap on li convé anar. Fa dies que no camina gaire i la fresca d’aquesta albada li desperta el desig d’explorar regions que no sol visitar. Torna a mirar a banda i banda i no s’acaba de decidir. Es massa fosc encara i l’aire no és prou calent. De moment no pren cap determini, deixa passar el temps per davant dels ulls impàvids.

Costa reproduir el passat sense fer trampes. No vull dir les fites solemnes, sinó la lletra petita, com si l’acte banal de fer el cafè o posar-se els sostens només es fes per fer el cafè o per posar-se els sostens. No. Ella feia el cafè d’una manera que volia dir: Aquesta és la meva imatge, en cada un dels meus gestos hi sóc tota.

Autors: Emili Teixidó, Josep Mª Espinàs, Sebastià Alzamora, Ramon Solsona, Pere Calders, Jordi Cabré

I ARA UNA DE FÀCIL...

El vaig deixar amb la paraula a la boca i me'n vaig anar cap al bany amb les dues galledes. El bany era un tros de terra voltada de llates fent rotllana, més baixes que una persona, i si el que es rentava no s'ajupia una mica, se li veia el cap des de fora. Una cortina de sacs tapava l'entrada i tot al voltant, arrapada a les llates, hi creixia una herba de fulla fina. A l'estiu anava molt bé poder-se tirar aigua al damunt per quedar net i per refrescar-se una mica.

Vaig tornar al llit embolicada amb la tovallola però abans de ficar-m'hi vaig agafar el vestit que havia deixat damunt d'una cadira i el vaig anar a penjar. Hi havia tot de granets escampats pel llençol i els vaig començar a espolsar mig d'esma. Me'n van caure uns quants a terra i molts saltaven i tornaven a quedar-se damunt del llençol; n'hi havia que s'amagaven per entre els plecs. Vaig agafar un paper de sobre la tauleta, vaig fer una paperina i els vaig anar recollint. Primer els del llit. Després, els de terra, agenollada. Semblaven anissos...

QUI ÉS L'AUTORA:

Maria Mercè Roca, Maria Aurèlia Capmany, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Carme Riera, Maria Barbal.....

PROPOSTA PEL CAP DE SETMANA......

De sobte, la bombeta de vint-i-cinc protegida per un pàmpol que penjava del sostre llampurnejà i es quedà encesa amb una claror somorta, com solia passar quan tornava la llum. Apagà l'espelma mig amagada entre el bassal de cera enterca. Es va posar la bata al damunt de la camisa de dormir i va sortir de l'habitació. Va fer giravoltar l'interruptor de llacet per apagar el llum del menjador, el de la cuina, el del passadís.




I es van mirar. Ell es descordà dos botons de l'armilla que l'oprimia. Ella es fregà un ull amb molt de compte de no malmetre la resta de la pintura que havia deixat un dia ple d'agitacions inesperades. Els anys no perdonen. Ell es va aixecar i posà en marxa el gramòfon; després d'uns quants espetecs començà de sonar una simfonia de Schubert; la que havia après a escoltar al costat dels papàs en moments solemnes.




QUI HO HA ESCRIT?...... Mercè Ivarz, Quim Monzó, Carme Riera, Sílvia Alcàntara, M. Mercè Roca, Emili Rosales, Alfred Bosch, Emili Teixidor.............