Lectura compartida:

El nostre objectiu és, primer de tot, compartir una lectura i al mateix temps poder donar l’opinió que ens mereix l’obra, els diferents personatges, si trobem que la narració va molt lenta o que s’estén massa amb les descripcions, o que el vocabulari és complicat, o que hi ha una frase que ens ha arribat al cor. En fi!...qualsevol cosa que ens agradaria poder comentar si tinguéssim alguna persona al nostre costat.

Que llegeixes?

Espai on podem penjar les lectures que, a part del llibre proposat com a lectura compartida, tenim entre mans; que ens han regalat; que tenim pensat de llegir per la recomanació d’un amic, etc.

Si l’has llegit: opina​;​si l’estàs llegint, també; si penses llegir-lo, demana opinió, o recomana'l si s'ho val.​

Som observadors? On pertany aquest tros de foto?


Partint d’un tros de fotografia i un petit text, hem de descobrir el lloc de Taradell on esta ubicada, quin significat o utilitat té o podria tenir. Es poden demanar pistes, quan s’hagin respost tres pistes es descobrirà un altra tros de foto. Si no s’endevina, una altra volta tres preguntes i així successivament fins que quedi descobert.

Procurarem que la foto estigui relacionada amb la literatura o a les arts en general.


diumenge, 15 de desembre del 2013



Properes lectures:

Feli, esthéticienne - Empar Moliner


Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona - Stefan Zweig


Gràcies per la propina- Ferran Torrent

El que mou el món- Kirmen Uribe

El dia 18 comencem amb “Feli, esthéticienne” no hi haurà problemes per aconseguir el llibre, moltes biblioteques disposen d’exemplars.

Coneguem l’autora:

Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) ha estat actriu de teatre i cabaret, però es guanya la vida com a periodista, en els serveis informatius de COM Ràdio i a les pàgines d'opinió del diari El País. Va debutar com a escriptora amb L'ensenyador de pisos que odiava els mims, una col·lecció de relats satírics i corrosius que va obtenir l'aplaudiment unànime de públic i crítica.
Es va donar a conèixer amb el recull de relats L'ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la seva primera novel·la, Feli, esthéticienne, que li va valer el Premi Josep Pla de l'any 2000. Posteriorment ha publicat els volums T'estimo si he begut (Premi Lletra d'Or 2005), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, ¿Desitja guardar els canvis? i No hi ha terceres persones. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.
Premi Josep Pla 2000

Sinopsi:

Feli, esthéticienne és una novel·la que mostra com les dones poden estar disposades a tot per tal d'endur-se al llit un home i com els homes ja els va bé quan això succeeix. Amb un estil implacable, que combina la capacitat d'observació d'un Woody Allen amb la lucidesa narrativa d'un Raimond Carver, Empar Moliner ens presenta les seves criatures: una esthéticienne de barri, el seu exmarit amb les seves ínfules de director teatral, la seva germana amb problemes de sobrepès, l'actriu decadent que ha d'interpretar l'obra teatral de l'exmarit i un culturista que veu la llum en el budisme però a qui es van oblidar de connectar-li el cervell. Una autèntica alenada d'aire fresc dins la narrativa catalana actual.




Ja disposeu del llibre?

Queda distribuït de la següent manera:
Fins el dia 27 hi arribem acabant la pag. 86, el 3 gener la 159 i el dia 10 arribem al final. Deixem una setmana pels últims comentaris i anirem per
Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona, caldrà sol·licitar-la amb antelació ja que no hi ha gaires biblioteques que disposin d’exemplars.