El llibre per comentar a partir del
6 de gener: L’edat de ferro
L’autor:
John Maxwell Coetzee. Escriptor
sud-africà
Va néixer el 9 de febrer de 1940 a Ciutat del Cap en i es va criar a Sud-àfrica i Estats Units. Professor de literatura, crític, traductor i lingüista. La seva obra és una clara al · lusió al món repressiu de l'apartheid abans de l'abolició de la segregació racial i es distingeix per abordar la realitat del seu país en forma ambigua, sense recórrer als clixés habituals del realisme. El 1974 va publicar la seva primera novel · la, Dusklands, a la qual van seguir In the Hearth of the Country (1977), amb la qual va guanyar el CNA, el premi més gran de les lletres sud-africanes. Escriptor de les novel · les de culte com Infància i Desgràcia, entre les seves obres destaquen Al cor del país (1977), Esperant els bàrbars (1980), Vida i època de Michel K (1983), Enemic (1986), Edat de ferro (1990) i El mestre de Petersburg (1994). Guanyador del Booker Price, va obtenir el Premi Nobel de Literatura de 2003.
Va néixer el 9 de febrer de 1940 a Ciutat del Cap en i es va criar a Sud-àfrica i Estats Units. Professor de literatura, crític, traductor i lingüista. La seva obra és una clara al · lusió al món repressiu de l'apartheid abans de l'abolició de la segregació racial i es distingeix per abordar la realitat del seu país en forma ambigua, sense recórrer als clixés habituals del realisme. El 1974 va publicar la seva primera novel · la, Dusklands, a la qual van seguir In the Hearth of the Country (1977), amb la qual va guanyar el CNA, el premi més gran de les lletres sud-africanes. Escriptor de les novel · les de culte com Infància i Desgràcia, entre les seves obres destaquen Al cor del país (1977), Esperant els bàrbars (1980), Vida i època de Michel K (1983), Enemic (1986), Edat de ferro (1990) i El mestre de Petersburg (1994). Guanyador del Booker Price, va obtenir el Premi Nobel de Literatura de 2003.
L’obra: L'edat de ferro
A la Ciutat del Cap, la senyora Curren, professora de clàssiques, s’està morint de càncer. Durant tota la seva vida, s’ha oposat a les mentides i a la brutalitat de l’apartheid, però n’ha viscut al marge. De sobte, es veu obligada a acceptar la ràbia i la insensibilitat que ha provocat aquest sistema. En una llarga carta a la seva filla, que fa temps que ha marxat a Amèrica, la senyora Curren explica els estranys esdeveniments dels seus darrers dies.
A partir del 7 de gener al 16 llegirem els dos primers capítols, i podem anar fent comentaris i a partir del 16 fins al 27 l'acabem
